Correrem descalços sota un cel de mil estreles a les nits d’hivern, de pluja i fred. Sentirem la fúria corrent per les nostres venes, l’emoció salvatge contra el vent. Encendrem fogueres amb la ràbia i la tendresa que durem gravades sota el pit i clavarem les mans a les arrels d’aquesta terra d’on naix el coratge de seguir sentint-nos vius. Creuarem els pobles amb les finestres obertes i els somriures nus sota el sol roig. Estendrem revoltes quotidianes i senzilles amb l’amor que ens crema dins el cor. Viurem l’esperança dels qui lluiten cada dia com mil punys units per un embat i omplirem carrers amb les riuades d’alegria d’on naix el coratge de guanyar, la nostra llibertat.